Un diálogo que produce escalofríos

Lean este diálogo que Silvestre Hernández transcribió hace unos días a papel de periódico. Mejor que no digan nada. Pero lean, lean.

8 November, 2008
A la biorxa
S. Hernández Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 8 de novembre de 2008)
Mare: Per què li has tret el mòbil al meu fill?
Professora: Voldria que vostè veiés les imatges de professors que ha enregistrat…
Fill: (Agarra bruscament el telèfon). Vostè no té dret a tafanejar en el meu mòbil. Puc denunciar-la per això.
P: Va vostè a permetre que el seu fill em tracti així?
M: Deixa’l. És molt nerviós. De totes maneres, no crec que sigui gaire important.
P: També hi ha imatges enregistrades als lavabos de les noies.
M: Això sí em sembla malament, veus?, encara que siguin coses de l’edat. Castiga’l, quan agafis als que anaven amb ell, per que no hi aniria tot sol, veritat?
P: No, però mereix un càstig…
M: Si ja li ho dic jo…. Les males companyies: aquest cony de companys que tens.
H: Jo només vaig fer el que fan tots.
M: Ho veus, ho veus? El que heu de fer és vigilar millor els nostres fills.
P: També hi ha gravacions d’alguns companys seus mentre ratllaven el cotxe d’un professor.
H: Jo només els vaig enregistrar, a més a més, això va ocórrer al carrer.
M: Comprendràs que no permetré que acusis el meu fill per una cosa que ha succeït fora del centre escolar. A més a més, si ell diu que no ha fet res, jo m’ho crec.
P: Una professora el va descobrir in fraganti.
M: Que vingui aquesta professora i veurem qui diu la veritat: si ella o el meu fill.
P: Va succeir a mig matí.
M: En horari escolar?
P: Així és. Ja li vaig enviar el comunicat de faltes. El seu fill falta a classe molt sovint.
M: Ah, no! Això sí que no penso permetre-ho.
P: Parlarà seriosament amb ell?
M: Em queixaré ara mateix al president de l’APA i al servei d’Inspecció: Imagina’t que el meu fill pateix un accident fora del recinte escolar, per la vostra deixadesa, per la vostra falta d’interès en els nostres fills. Anem, Jaume, que d’això sí que ha d’assabentar-se’n el teu pare.
H: Mamà, signa-li els justificants de faltes o papà no em comprarà el mòbil nou.
M: Totes estan justificades. No cal que els signi, fill meu.
P: Però, senyora, que el seu fill saltava la tanca per escapar-se.
M: Ai, ai, ai! Si arriba a caure…, si arriba ha fer-se mal… Els denuncio, els porto als tribunals… Ai, ai , ai! No, si ja ho deia jo: els mestres d’ara no són pas com els d’abans.

Silvestre Hernández