Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura

Octavi Serret, “Premi Nacional de Cultura”, per Glòria Fandos.
12.Premis: Franja i Nacionals de Cultura dissabte, 17 de octubre de 2009 | Comentaris

FELICITATS OCTAVI

Les meves felicitacions i la més sincera enhorabona a l’amic Octavi Serret, de tot cor, pel “Premi Nacional de Cultura” atorgat per la Generalitat de Catalunya. Octavi es mereix aquest Premi i més, per la seva tenacitat, llibreter exemplar, que defensa la seua parla, la llengua materna de la població que ha nascut i ha crescut, Vall-de-roures, on s’ha enriquit, culturalment i ho està fent dia a dia amb el seu esforç, que més que un esforç, per ell és una il·lusió, una vocació que ens transmet a tots els que tenim la sort de visitar-lo i gaudir de les seves atencions i amistat.


Personalment li dedico el meu agraïment més sentit, a més de la seva amistat m’ha obert les portes del seu bloc, el seu recolzament, la seva llibreria per presentar els meus llibres i fer recitals de poesia, acompanyada o en solitari. Sempre amb la bona acollida, a part d’ell, dels seus clients diaris que omplen el seu establiment. Un punt de trobada Cultural molt important, per a Autors Ebrencs, del Matarranya, del Maestrat i de més enllà, no hi ha fronteres. Organitza Fires Literàries, molt exitoses, de les quals he participant i he gaudit.


A part de gaudir de la riquesa del seu bloc, he llegit a molts autors. He participat en antologies de les Editorials d’Aeditors, Cossetània, compartint lletres amb molts amics, amigues, companys, companyes, tant bons escriptors i escriptores, alguns coneguts i altres que he conegut. Concretament a les antologies de relats d’Aeditors, “Estius a l’Ebre’ i “El riu que Parla”, de Cossetània “Ebre blook” i antologia poètica “Lletres de casa” de March Editor, compilat per Emigdi Subirats, gràcies, ha estat un honor participar. També les gràcies molt extenses a l’Octavi Serret, el seu bloc m’ha ofert una finestra oberta a un cel blau intens, infinit...atapeït de lletres i de llibres, de paper i tecnològics. Gràcies i, una vegada més, felicitats, Octavi.


Glòria Fandos



Tortosa ( Tortosa)



LLETRES





A L’ OCTAVI SERRET, per Glòria Fandos
12.Premis: Franja i Nacionals de Cultura divendres, 16 de octubre de 2009 | Comentaris
A L’ OCTAVI SERRET



A la llibreria Serret

tots els llibres trobaràs,

és l’Octavi el llibreter

el que te’ls farà estimar.


Amb simpatia i anhels

que desprèn la seva persona,

paraules lliures al paper,

bellesa i impuls de papallona.


Organitza trobades

i vetllades literàries,

lletres que són cantades

i ens apropa les distàncies.


Com autora Ebrenca

li estic molt agraïda,

em sento lliure com un ocell

respirant alenades a la vida,

volant a la matinada

pels núvols tous d’un blau cel.




I m’ha deixat el seu bloc,

per tenir unió i força,

i les lletres baixaran

per l’aigua dolça de l’Ebre

coneixeran tot el món,

la riquesa que s’escampa,

mostraré el tresor

que del cor i la ment s’escapa

una carta de presentació

que serà la millor estampa.




Glòria Fandos

Trobada Cultural d’ASCUMA a Pena-roja, al Finestró del Gràcia
3. Notícies dijous, 15 de octubre de 2009 | Comentaris
Trobada Cultural d’ASCUMA a Pena-roja


(Crònica de la Trobada de Lluís Roig)

No trobo altra manera de començar aquesta crònica de la 19ª Trobada Cultural al Matarranya, del dia 10 d’octubre d’enguany, que afirmant que tots els actes comptarem amb una assistència massiva de públic. No hi quedaren cadires lliures en cap dels espais. Més encara, unes quantes persones van romandre estoicament dempeus en cadascun dels actes. Atenent als comentaris que em van fer tant el President d’Ascuma com altres membres de la Junta, he de dir que van quedar molt satisfets de la franca i oberta acollida de l’Alcalde, Paco Esteve. Més d’un comentari vaig escoltar, amb aquestes o similars paraules: amb alcaldes com el de Pena-roja, quant hi guanyaria la cultura i la nostra llengua! L’agraïment a l’Alcalde, al Regidor de Cultura, als jóvens, a l’Associcio Tastavins, de part l’ASCUMA, els vaig poder recollir en diverses ocasions.

Amb la benvinguda de l’Alcalde van començar els actes de la commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa. El President d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, va agrair l’assistència a tots els presents, en especial als signants o representants d’aquells de la Declaració, a José Bada, exconseller de Cultura, a l’Alcaldessa i Regidora de Cultura de Mequinensa i sobre tot al Viceconseller de Cultura d’Aragó, Juan José Vázquez. El President llegí dempeus el Manifest i encoratjà a tots els polítics d’Aragó a tirar endavant una Llei de Llengües com cal. El senyor Viceconseller parlà, en una gran part de la seua intervenció, en català malgrat ser de parla castellana, i va explicar la feixuga càrrega per portar endavant el projecte de la Llei de Llengües, de l’estat del projecte en aquest moments i de diverses vicissituds, de la seua necessitat i de la seua esperança —la del Viceconseller— d’un Aragó veritablement trilingüe. Agraí la tasca d’ASCUMA. El senyor José Bada va fer esment a la situació política i cultural dels seus principis com a conseller. Entre records, fina ironia amb referència als seus oponents, anàlisi acurat de les seues gestions, i encertats i subtils traços de la idiosincràsia aragonesa, mantingué el públic allò més atent i dispost a exterioritzar algun espontani somriure d’aprovació. Hi desitjà lo millor per a la nostra llengua. i va dir: el anticatalanisme d’Aragó és de jutjat de guàrdia. Alguns s’ho hauríen de fer mirar. Forts aplaudiments per a tots el oradors. L’acte es va tancar amb un animat col·loqui.

Tot seguit, al Saló Cultural, el grup “Temps al temps” ens oferí un concert, farcit de poemes del Desideri, amb bona música. Dues veus, dues guitarres i la persecució bastaren y sobraren per omplir amb dignitat l’oïda i altres sentits. Mentrestant a l’escenari, sorgia Pena-roja i el seu entorn d’una gran pintura ràpida.

Bona estància, bon dinar i petarem la xerrada tots.

A la tarda, després dels poètics audiovisuals de la Sigrid Schmidt: poemes i prosa poètica, paisatges matarranyencs i sensibilitat, esdevingueren com a un bon proemi per a la recordança-homenatge de Desideri Lombarte, amb tota la família present: la Rosalia, les filles i la resta. Va començar l’acte amb les paraules del President d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, el qual va lloar breument la figura de Desideri i va dir: “ha estat el millor poeta d’Aragó en llengua catalana, sense dubte, per ara i segurament per molt anys més” i llegir uns versos dedicats a Desideri. Carles Sancho va fer una biografia personal del jove, del home i del poeta, breu però força acurada i parlà de la seua obra poètica, dels seus poemaris i de la seua tasca com activista cultural. Artur Quintana, proveït de tota l’obra, publicada o no, de Desideri, va anar ensenyant i comentant cadascun dels llibres publicats o les fotocopies dels originals no publicats i hi dedicà gran part del temps a les publicacions en revistes, a l’obra novel·lística i al teatre. Encoratjà a tots a treballar per la publicació de tota l’obra inèdita de Desideri. Tots els intervinients van rebre força aplaudiments.

L’actuació del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) amb les seues noves postes en escena dels poemes del Desideri, van encisar a tot el públic que omplia de gom a gom el Saló Cultural. Un plaer estètic per als sentits de l’oïa i de la vista.

Nota. Els signants o representants de la Declaració de Mequinensa que hi van assistir als actes van ser: José R. Bada, exconseller de Cultura, l’Alcaldessa i Regidora de Cultura de Mequinensa, Miguel Ripoll de Valljunquera, Manuel Jaráiz de Benavarri, Carlos Galindo de Tolva, Fernando Solsona de Saidí, José Albiac de Nonasp, Sebastià Caballé de Mequinensa, Teresa Lombarte de Calaceit, José Maria Foz de Vall-de-roures, Joaquin Pallarés d’Areny i Sebastià Caballe de Mequinensa. El fatal traspàs de Navidad Cereza de Montanui va deixar un buit (q.e.p.d). Mario Roca de Faió es va excusar. Malgrat la confirmació no hi van assistir Anton Chauvell i José Luis Lorenzo de la Codonyera.

Excursió pels espais i paisatges del Desideri

El dia 11, un grup de persones amants de la natura i dels espais i paisatges de Desideri, van realitzar l’excursió organitzada per Natxo Sorolla (Creu del Llop, camí de Valibona, cingle de Sant Jaume, mas de Molinar, etc.). A estones, els versos del Desideri, en boca dels reunits, es fonien amb el paisatge. Una sorpresa els esperava a l’ermiteta de Sant Llambert: coques, begudes i dolços, tot preparat per l’Associació Tastavins.

A la ermiteta
de Sant Llambert
hi ha unes creutes
des de fa temps.

Unes amb peus
i sense mans
i com Llambert
no tenen cap (J M Gràcia)

Les exposicions, “Ataüllar el món des del Molinar” i ”Plantes de Pena-roja” preparada pels jóvens, van restar exposades al Saló Cultural.

Una trobada inoblidable.

Luís Roig

PDF de la Trobada a “La Comarca” d’Alcanyís: La Comarca.Trobada



Les coses que té la vida...
12.Premis: Franja i Nacionals de Cultura dijous, 15 de octubre de 2009 | Comentaris
Les coses que té la vida... Fa uns quants dies, estant jo de vacances, vaig passar per casualitat per la llibreria Serret. Mentre ma mare comprava unes coses jo anava contemplant els llibres. Al creuar la mirada amb el llibreter vaig comentar-li que m'estava buscant i no em trobava. Tot i que no va fer cara d'extranyat, vaig explicar-li que, com que sóc traductora, sempre que entro en una llibreria "em busco" perquè em fa il.lusió "trobar-me". Y ara ve el més curiós de la historia. Ell em pregunta que què tradueixo. -Principalment novel.la històrica -vaig contestar-li. I llavors, sense ni saber el meu nom, ell va i em diu: -Tradueixes a la Lindsey Davis? Em vaig quedar de pedra, més que res perquè, efectivament, tradueixo a aquesta autora desde fa uns quants anys. "Mira que n'hi arriba a haver de novel.la històrica!", vaig pensar, "Com dimoni ho ha sabut només veient-me la cara?". I em va anar a buscar un exemplar de l'última novel.la, "Alejandría", què, a més, havia llegit i li havia agradat. Davant la meva estupefacció, ell em va explicar que tenia un sisè sentit què es confirmava amb aquesta situació. Doncs bé, sense conèixer-lo, pel que he vist i he sentit, crec que la suma de la seva intuïció, devoció i tenacitat en la feina que dur a terme el fan ben mereixedor del premi rebut. Gràcies, Octavi, per fer-me sentir que la meva professió, massa sovint invisible, també és una part important del món literari.





Matarraña / Matarranya
El empresario matarrañense Octavio Serret, lleva veintisiete años dedicado al mundo de la literatura
Octavio Serret se ha convertido en el librero más veterano de la capital de la Comarca del Matarraña, tras veintisiete años trabajando en el mundo de la literatura.

En un primer momento compaginó la venta de libros infantiles con una papelería, hasta que a los 15 años envió una serie de cartas comerciales a numerosas editoriales. Siempre de la mano de nuevas tendencias, el empresario promueve constantemente actividades relacionadas con el mundo de la cultura.

Actualmente se confiesa como bibliófilo, coleccionista y concienciado en potenciar el bilingüismo en la comarca. Se ha especializado en temas de la Guerra Civil, concretamente en la batalle del Ebro; obras en catalán y en castellano y en los autores del Bajo Aragón histórico y de las comarcas de las Tierras del Ebro.

Por su trayectoria profesional y especialmente por la apuesta de los nuevos escritores en lengua catalana en la zona del bajo Aragón Histórico, mañana sábado, recibirá en Lérida el Premio Nacional de la Proyección a la lengua catalana. Para Serret este premio supone un punto y seguido a su carrera profesional y un incentivo para seguir con nuevos proyectos que ya tiene en mente. Se siente muy orgulloso de recibir este galardón y de haber conseguido potenciar la lengua catalana en la zona del bajo Aragón y en el Matarraña.

Cristina Gancedo



<1 2 3 4 5 ...254> Qui som Llibreria Serret és un punt de trobada de lectors i escriptors, tan físicament com virtual. Envieu-nos els vostres escrits per publicar-los al bloc (podeu contactar mitjançant el formulari de contacte). Visiteu les seccions d'Autors Ebrencs i Mataraña per llegir i trobar articles i autors que ja han participat.