Bellmunt de Mesquí

Bellmunt de Mesquí
Just a la frontera lingüística del castellà, la vila pertany al Matarranya
JOAQUIM MONTCLÚS - Bellmunt - 06/02/2009
(Publicado en LA VANGUARDIA, viernes 6 de febrero de 2009, edición de Tarragona)

El nom prové del llatí bellus mons ,al · ludint al vast domini de vista del tossal de Sant Josep
om al mes de gener, hi ha una boira molt espessa. S El cronista es dirigeix des d´Alcanyís amb cotxe cap a Bellmunt on l´espera el fill de la població i periodista Ramon Mur. A pocs km. d´Alcanyís deixa la N 232 i per una carretera comarcal, després de passar Torrecilla, la Torre de Vilella i la Condonyera, arriba a Bellmunt. A l´entrada de la població el cronista troba un cartell que diu Bellmunt i un altre en castellà Belmonte de Sant José. A la comarca tothom el coneix com Bellmunt de Mesquí, però als bellmuntans no els agrada gaire. Segons l´eminent filòleg Joan Coromines, que sobre aquestes matèries en sabia molt, des del punt de vista etimològic, el nom prové del llatí bellus mons,al · ludint al vast domini de vista del tossal de Sant Josep, que cau sobre el poble, amb la seva ermita, famosa en els entorns. L´any 1980 els de Bellmunt van aconseguir canviar el sobrenom Mesquí per Sant Josep. Ramon Mur actualment és el guardià i conservador de l´arxiu Membrado que es troba en aquesta població. El seu pare ho va fer durant mig segle i ara, com a hereu de la casa, dels llibres i dels documents, li toca a ell. Ramon Mur és un pou de ciència, l´any 1990 ja va publicar una interessant obra, Sadurija.Una espècie de novel · la històrica amb anals secrets de la família Membrado que va tenir un gran impacte. Ara, a través del Centro de Estudiosos Bajoaragoneses, ha publicat, en edició facsímil, una altra interessant obra, El Porvenir de mi Pueblo.Batalla á laCentralización,de Juan Pío Membrado. Mur és un familiar directe de Juan Pío Membrado i també és nét de José Mur Ainsa que va morir l´any 1956 a Bellmunt. Les seves restes descansen en el cementiri de la població. Aquest personatge va ser catedràtic de geometria analítica i càlcul infinitesimal de diverses universitats, governador civil de Jaén, i rector de la Universitat de Barcelona quan després dels Fets d´Octubre de 1934 es va suprimir el Patronat de la Universitat que presidia el doctor Pere Bosch Gimpera. Mur Ainsa forma part del que Paul Preston anomena Las Tres Españas del 36. Aquest catedràtic va ser represaliat pels republicans i després pels franquistes. L´arxiver m´ensenya la població i en primer lloc la casa de Juan Pío Membrado. Tot orgullós em mostra una fotografia que ha descobert recentment on es poden veure José Mur Ainsa, Pere Bosch Gimpera, Francesc Macià i el seu secretari, Joan Alavedra. Baixem per les escaleres que diuen ells i sortim a la plaça principal de la població. La vila està situada ja a la frontera lingüística amb el castellà i la parla és normal que tingui algunes característiques de transició. A la plaça trobem la casa de la vila que és un edifici renaixentista amb llotja als baixos i balconada afegida posteriorment. A la façana hi ha un escut de la vila i la data de 1575. Una mica més amunt hi ha l´església parroquial dedicada a Sant Salvador. És un temple barroc de tres naus amb cúpula i campanar. La seva construcció s´acabà l´any 1742. Em parla dels diferents períodes de la història de la població, però el cronista li contesta que la coneix molt bé. Des d´un principi Bellmunt formà part del terme del castell de Mont-roig i de la posterior comanda calatravesa. El rei Pere III signà a Daroca, el 20 d´octubre del 1337, un document pel qual concedí a Bellmunt el títol de vila, tot assenyalant-li un terme propi i la facultat de tenir consell, justícia, mostassaf i d´altres institucions per al seu govern. En altres temps la vila de Bellmunt va ser important, però actualment té un cens de 144 habitants. Passejant per la població ens trobem amb Alfredo Guardiola, en aquests moments l´alcalde en funcions, perquè el titular avui ha tingut que sortir fora de la vila. Guardiola ens parla dels projectes que està portant a terme l´ajuntament, principalment en infrastructures turístiques i també ens recomana que no ens oblidem de visitar la nevera. Una obra semisubterrània situada a pocs metres del casc urbà. La nevera és un pou rodó, fet de pedra, de 8,6 m. de diàmetre i una alçada màxima fins la volta de 9,2 m. El primer document que en fa menció és de 1636 i s´utilitzava per conservar la neu caiguda de l´hivern. Era una activitat econòmica important per poder conservar el menjar, refrescar begudes i per a usos terapèutics. La nevera de Bellmunt és una de les millors conservades. Finalment l´amic Ramon em porta a l´hostal de la població on es pot menjar un bon àpat casolà i alhora gaudir d´unes bones vistes de la serra de la Ginebrosa.

Bellmunt de Mesquí
Pío Membrado, el regeneracionista aragonès
Juan Pío Membrado Ejerique (Bellmunt, 8-II-1851 -3-III-1923) fou membre d´una família rural que va exercir una gran influència a la comarca del Matarranya i a la zona del Baix Aragó. Malgrat que es va llicenciar en dret a la Universitat de Saragossa, la major part de la seva vida va transcórrer a la vila de Bellmunt explotant la hisenda agrícola familiar. Va col · laborar en diversos diaris de l´Aragó i entre les seves obres despunten Los pueblos de Aragón ante el regionalismo,La Agricultura como profesión,El porvenir de mi pueblo.Batalla á la centralización.Va ser un dels màxims representants del que és coneix com a Regeneracionisme aragonès. Va presidir el Fomento del Bajo Aragón que va lluitar per la realització del ferrocarril de Tortosa a la Vall de Zafán i també per la posada en marxa de l´embassament de Santolea.