17 February, 2009
La truita sense ou
J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents
Per a moltes persones, la simple idea d’una truita feta sense ou representarà gairebé un sacrilegi. I és que l’ou és universalment considerat com l’element imprescindible per a aconseguir lligar una saborosa truita. Però no, no és cap barbaritat, ja que, de sempre, a Mont-roig fem una mena de truita que no demane cap més ingredient que l’oli, la sal i les humils farinetes. Vull dir la clàssica farina de llegums, coneguda popularment com a “farinetes”, que són molt agraïdes per a assaciar la fam i que durant segles han constituït l’aliment que ha tret de mal any les afligides panxes de menuts i de grans. Farina feta amb guixes, llentilles, pèsols i cigrons mòlts. Les menyspreades farinetes que, de ser l’aliment bàsic de la família, durant les darreres dècades han passat a ser consumides únicament per quatre nostàlgics que mos resistim a entrar definitivament en l’aclaparadora modernitat marcada pels gurús de les cuines que són los grans xefs mediàtics.Les farinetes es poden minjar soles, únicament bollides, o bé il·lustrades amb uns crostonets de pa —o amb tallets de pernil o de cansalada viada— fregits. Però si les voleu cuinar a la manera de les truites, barregeu-ne dues cullerades soperes per persona en aigua freda. Regireu-les bé, mirant que no es fagen grumolls, fins que quedo com una papilla. Saleu-les al gust i escudelleu-les en una paella de cul ample amb oli d’oliva roent. Al cap d’uns instants abaixeu una mica el foc i afegiu-hi un rajolinet d’oli de l’adobo per les vores. Després gireu-la, i quan vegeu que està dauradeta i cruixent ja la podeu servir. És recomanable consumir-la acabada de fer. I ha de quedar ben prima i no gens bavoseta —contràriament al que demane la truita amb ou. I està clar que el toc de gràcia la hi done l’oli de l’adobo, ja que ajude a fer-la molt més saborosa. Proveu-la regada amb un bon vi negre de la terra i ja voreu quin ventall de deliciosos matisos olfactius i gustatius tos reportarà. Ah!: i bon profit.
domingo, 22 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario