Viles i Gents
5 February, 2009
Crèdit bancari
T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

Els problemes actuals de l’economia i la confiança entre dipositaris i bancs també es pot entendre en historietes centenàries com la que contave el mestre Quintín Lombarte, del compromís matrimonial del jove abogat M. Sancho Izquierdo, en la filla de l’oncle Conrau, en aquell temps un dels propietaris principals de la Torre (velilla), que tenie tants camps que les seues finques aplegaven a les vores de La Codonyera. Dels Sancho Izquierdo, per ara en tenim prou en lo que diu la Gran Enciclopedia Aragonesa: que eren uns terratinents acomodats de Calanda.Com l’oncle Conrau volie saber si los Sancho Izquierdo tenien diners de verdat, quan els de Calanda van pujar a La Torre a demanar la mà de sa filla Pilar, els va dir:– ¿Qué dote le vais a dar al chico?Els ostes es van quedar parats contestant-li que ja tenie la carrera d´abogat, un pis gran a la capital, feina segura… Però aquell home xapat a l’antiga encara es va posar més dur en les seues condicions:– ¡Eso no es suficiente. Si no traéis cincuenta mil duros de plata no hay nada que hablar!.Els de Calanda van enganxar lo cavall a la tartana i se’n van entornar per on havien vingut, un poc enfadats i en les orelles catxes. Però el xic que coneixie bé al futur sogre i ja escomençave a tindre influències a la capital, el va dir als seus pares que dormiren tranquils que ell trobarie una solució.Al poc dies s’hi van presentar els tres a la Torre en los cinquanta mil duros de plata i així com se’ls van amostrar, l’oncle Conrau els va dir que ja se’ls podien entornar que només volie saber si els tenien.Sabeu, estimats lector, de qui eren els cinquanta mil duros? Eren del Banc d’Aragó d’Alcanyís que se’ls havien deixat a crèdit per l’ocasió. Perquè és tant important tindre crèdit com diners en metal·lic.